Text expositiu

Susana Orfila Ametller i Laura Bosch Mascaró

 

1.- DEFINICIÓ

El text expositiu és aquell tipus de text que serveix per informar al lector d'un tema de forma clara, ordenada i objectivament. Ha de ser comprensible per a qualsevol tipus de lector. Com que té la intenció de transmetre coneixements amb finalitats didàctiques, és fàcil trobar-lo en els llibres de text.

2.- TIPUS

El text expositiu es pot classificar en dos tipus:

Textos divulgatius. Van destinats a persones que no estan especialitzades en la matèria que es tracta. Per això solen ser molt clars i ordenats per ser molt comprensibles per al lector.

Textos especialitzats. S'adrecen a un públic minoritari, que ha de posseir amplis coneixements sobre la matèria tractada. Generalment, es tracta de professionals. En aquests tipus de textos, s'ha de tenir un tractament rigorós del tema, per tant, es notarà la presència de molts tecnicismes.

3.- CARACTERÍSTIQUES

Les característiques que presenta el text expositiu són:

• Ús de la tercera persona gramatical i de la primera persona del plural (plural de modèstia).
• Ús de la modalitat oracional enunciativa.
• Utilització d'oracions impersonals i passives reflexives.
• Presència d'estructures sintàctiques que matisen i precisen conceptes (subordinades adjectives especificatives i explicatives) o que indiquen algun tipus de connexió lògica (subordinades adverbials causals, consecutives, concessives, condicionals...).
• Lèxic denotatiu (objectivitat).
• Substantius abstractes i formes verbals com per exemple el present intemporal i els verbs que signifiquen estat.
• Ús de tecnicismes i nominalitzacions.
• Ús de connectors.

4.- ESTRUCTURA

L'estructura és molt bàsica, ja que ha de presentar els continguts d'una manera ordenada i clara: introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció. En ella es presenta el tema.

Desenvolupament. S'hi expliquen i desenvolupen successivament els fets i s'hi constaten les dades disponibles. Es presenten objeccions i es justifiquen les idees defensades amb explicacions vàlides i arguments.

Conclusió. El text acaba amb una conclusió en la qual es realitza un resum de les idees exposades i de les aportacions. Es recullen els punts més interessants amb la finalitat de confirmar el conjunt de les idees exposades.

5.- FINALITAT DEL TEXT

La finalitat del text expositiu és exposar uns fets o una teoria, explicar coses d'una manera clara i informar els lectors.

6.- TEMES QUE SE SOLEN TRACTAR

Els textos expositius poden parlar de qualsevol tema. No obstant això, els més habituals són tots aquells que es presten a donar una explicació de la realitat, manifestar els coneixements adquirits i contrastar idees. Els més utilitzats es relacionen amb els temes del saber i la cultura.

7.- FRAGMENT D'EXEMPLE I ANÀLISI

El Feudalisme

Coneixem com a Feudalisme el sistema d'organització econòmica, política i social de l'Europa occidental que es desenvolupa entre els segles IX-XIII. És la primera manifestació original de les civilitzacions europees, tot i basar-se en les relacions de dependència personal germàniques i romàniques.

La riquesa bàsica era la terra i el seu sistema de producció estava basat en una agricultura i ramaderia d'autoconsum. Per això, els propietaris de la terra monopolitzaven el poder i els pagesos treballadors eren dominats per aquesta minoria de senyors privilegiats que vivien en els seus castells formant petits estats independents.

Les relacions entre els grups socials s'establien per llaços de vassallatge entorn la possessió territorial d'un senyor. Es tractava d'una relació personal de poder que sorgia quan una persona que necessitava ajuda per defensar la seva propietat o la seva persona era defensada per una altra persona molt poderosa amb qui adquiria una sèrie d'obligacions i li jurava fidelitat i obediència.

La societat feudal estava dividida en dos grans grups: el dels privilegiats, format per la noblesa i el clergat, eren els senyors de grans terres; els seus oficis eren les armes o la oració. Tenien els privilegis de no pagar imposts i de no treballar. Els no privilegiats, format per la gran majoria de pagesos, eren aquells qui treballaven la terra per mantenir els guerrers i els clergues.

 Es tracta d'un text expositiu per les següents raons:

En la seva estructura s'hi troba una introducció (primer paràgraf) i un desenvolupament (els altres tres). Com podem observar, no hi ha conclusió.

L'emissor seria un historiador que informa sobre la societat feudal i el receptor seria un públic ampli, no coneixedor del tema. Per açò, les idees estan presentades de manera clara i ordenada com correspon en els textos divulgatius.

Utilitza la tercera persona singular (és, el seu origen) i la primera persona del plural (coneixem). A més, utilitza oracions enunciatives (la societat feudal estava dividida en dos grans grups).

Podem observar una oració passiva reflexiva (els grups socials s'establien...), subordinades adjectives (que sorgia, que vivien en), concessiva (tot i basar-se...) i una causativa (per això).

També fa un ús de substantius abstractes (sistema, poder, manifestació, fidelitat, obediència), lèxic denotatiu (organització econòmica, política) i trobem també alguns connectors (per això, tot i que).